tresdegracia.net

http://blocs.gracianet.org/blog/79

Marxa a la presó de Wad-Ras
Unes 50 persones van participar el dissabte 27 d’octubre cap a les 19h. a la marxa convocada per Rescat a la presó de dones de Wad-Ras on el passat mes d’agost fou traslladada la presa política Laura Riera. Durant el transcurs de la marxa, que es va dur a terme pels carrers del barri del Poblenou, els participants van cridar consignes en favor de l’alliberament dels i les preses polítiques.

El dispositiu policial desplegat pels Mossos d’Esquadra es va poder veure tan a l’inici de la manifestació com a l’arribada a la presó, on agents del cos feien un cordó de seguretat al voltant del centre penitenciari. Finalment i per concloure la marxa es van llegir els comunicats que tan Rescat com la Laura havien fet per l’ocasió.

Per acabar, es convocava a un sopar solidari que va tenir lloc a l’Ateneu Popular Octubre.

Comunicat de la Laura Riera en motiu de la Marxa:

Salut companys i companyes!

Altra vegada és només el gruix dels murs d’una presó els que ens separen. És només el formigó i els maons el que ens impedeix estar més a prop físicament. Malgrat aixó, per mi, per nosaltres, això és un retrobament!!!!. I sabem que accions com aquesta són una mostra d’anims, de força i d’esperit de lluita.

Fa uns mesos era a Picassent i ara a l’antic barri obrer del Poblenou on ens trobem. Fa uns mesos era amb el Diego i ara és amb el Dídac un nadó que em dóna més motius i més raons per lluitar per l’autodeterminació dels pobles i la justícia social al món. Perquè jo com tots i totes vosaltres lluitem per un futur on el Dídac i els seus companys visquin en llibertat i igualtat. Sabem que això no és fàcil però estem disposats i disposades a no cansar-nos, a perseverar en la nostra veritat, en els nostres anhels, en la nostra victòria!!!

Vull que sapigueu que des de la finestra del meu mòdul puc veure la pintada que diu: Llibertat Laura Riera, pres@s al carrer. I són fets com aquest o com la concentració d’avui el que - al costat del Dídac- em fan persistir en la nostra lluita, entre vosaltres, entre la meva gent!!!

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

Laura Riera.

28 / 10 / 2007

[rescat] Comunicat: judici per l'aplicació de l'euro-ordre a la Marina
Ja ho sabíem tots i totes.

L'estat espanyol, mitjançant la fiscalia de l'Audiència Nacional, ha reclamat que a Marina Bernadó, presa política catalana i actualment recluida a la presó de Fresnes, se li apliqui l'euro-ordre i d'aquesta manera pugui ser jutjada en aquest tribunal d'excepció.
Sota l'acusació de col·laboració amb banda armada, es pretendrà revestir amb principis jurídics el que tan sols serà una pantomima. El nom de Marina Bernadó relacionat amb el comando Barcelona surt en una declaració de Fernando Garcia Jodra extreta sota tortura. El propi Fernando va denunciar aquests fets que quedan reflectits en un dels informes que el relator especial de la ONU, Theo van Boven, va redactar a l'any 2002. Mentres la judicatura espanyola amaga maquiavèlicament la tortura sistemàtica que s'utilitza contra els presos i les preses polítiques, la nostra companya Marina corre el risc de que els seus drets més fonamentals siguin vulnerats, una vegada més, per l'Audiència Nacional.

La vista sobre l'aplicació de l'euro-ordre, va ser ahir dia 10 d'octubre, al Palais de Justice de Paris. Quan Marina va aparéixer en la petita sala d'instrucció, aquesta es va omplir de crits de resistència, solidaritat i amor. Abans de que els estats membres de l'Unió Europea signessin els acords d'eurojust, l'any 2002, hi havia certes possibilitats de que els jutjes instructors es miressin, des d'una perspectiva jurídica, els raonaments que sustenten una petició d'euro-ordre. Ara, degut a aquells pactes, és impossible ja que tots els membres de l'UE varen acceptar el principi de confiança, segons el qual tots els estats enviaren als ciutadans que siguin reclamats per ser jutjats en els seus respectius països, donant per sentat que allà tindren dret a un judici just, sense irregularitats i respectant els seus drets. Però l' Unió Europea ignora que l'Audiència és un tribunal de guerra hereu del franquista Tribunal de l'Ordre Públic, que jutjava a la dissidència política llavors i ho continua fent ara.

Per tot això, quan la presidenta de la sala li va otorgar la paraula a la presa política catalana, Marina va aprofitar el seu torn per denunciar que els estats espanyol i francés sotmeten als pobles basc i català negant-los el dret bàsic a la paraula i, per tant, a decidir lliurament els seu futur; i quan va començar a assegurar que la declaració de Fernando Garcia Jodra en estaments policials va ser arrancada sota tortura, la mateixa presidenta va tractar d'aturar la seva intervenció. En cap moment, la nostra companya va deixar de desenvolupar el seu discurs, ni tan sols quan els policies li van instar. Vosté, li va dir a la jutjessa, m'ha preguntat si tinc quelcom a dir, i sí, tinc moltes coses a dir i és el que estic fent.

La seva intervenció va acabar amb un Gora Euskal Herria askatuta, i a la sala es van escoltar crits de visca la Terra i la lluita continua.

Des de Rescat volem denunciar que l'estat espanyol, saltant-se tots els protocols signats a l'ONU, utilitza la tortura com a prova judicial també contra Marina Bernadó, i volem recordar que la repressió mai serà una solució quan els pobles prenen la decissió d'avançar lliurament pel camí de l'auto-determinació. Una vegada més, pel reconeixement del estatus polític dels presos i les preses fem una crida a la solidaridat amb els nostres companys i les nostres companyes. Fins a la victòria sempre.
Mira també:
http://rescat.wordpress.com/

14 / 10 / 2007

08 d'octubre
Noticies
Realitzada amb èxit la Marxa a Brians