 |
 |
|
||
|
||
|
||
|
 |
|
|
||||||||||||||
  (Toni STRUBELL)Quatre joves empresonats per error reviuen el cas dels «quatre de Guildford» Toni STRUBELL, 'El Punt' 08/04/2004 IRUÑEA.-El jutge Baltasar Garzón va decretar fa uns dies la llibertat sense càrrecs d'Ainara Gorostiaga, un dels quatre joves bascos empresonats fa dos anys i imputats en l'assassinat del regidor d'UPN a l'Ajuntament de Leitza (Navarra) José Javier Múgica. El tres companys de Gorostiaga -Jorge Txokarro, Mikel Soto i Aurken Sola- van ser posats en llibertat fa un mes perquè es va excedir el termini màxim de detenció sense judici que permet la llei: dos anys Es dóna el cas que l'escàndol provocat a l'entorn de l'alliberament dels tres acusats va ser la raó que va portar a la suspensió del magistrat de l'Audiencia Nacional Guillermo Ruiz Polanco. La lectura que cal fer d'aquest cas, però, canvia radicalment quan un veu que els quatre joves han complert dos anys de presó per un assassinat que no van cometre. Quan s'ha procedit al seu alliberament s'ha sabut que la policia sabia fa dos anys la innocència dels quatre joves per un document manuscrit firmat a França pel pres d'ETA Andoni Otegi, en què s'informava a la direcció de l'organització armada que el mateix Andoni Otegi i Oskar Celarain havien estat els responsables de l'assassinat del regidor. El mateix jutge instructor del cas, Ruiz Polanco, ja va reconèixer fa setmanes que la Guàrdia Civil li havia comunicat que no hi havia cap indici que els joves fossin culpables. Quan va sortir Gorostiaga de la presó de Soto del Real (Madrid), els seus pares van al•ludir a la vulneració que aquest cas significava del principi de presumpció d'innocència. Kati Eskubi, mare de Gorostiaga, va dir en declaracions a ETB: «La presumpció d'innocència és el primer que ha de primar i no ha existit en cap moment entre els jutges ni entre els mitjans de comunicació. Se'ls va acusar vilment d'una cosa que no estava demostrada i de la qual no hi havia ni tan sols indicis. Aquest cas no haurà estat l'únic, però esperem que sigui l'últim.» Per la seva banda, Mikel Soto, un dels afectats i company d'Ainara Gorostiaga , va dir que tots quatre havien estat torturats i va lamentar que com en d'altres casos, l'Estat no ho reconeixeria. «Tots quatre vam denunciar tortures i el relator especial de l'ONU per a la tortura ha donat credibilitat a tots els nostres testimonis», va precisar Soto. En contrast amb això, es va queixar del linxament de què han estat objecte tant el grup com els seus familiars: «La nostra família fa molt de temps que ens defensa i molt poca gent els ha fet cas. Doncs sí, resulta que no hi teníem res a veure!» La reacció del govern basc i dels partits nacionalistes bascos en relació amb aquest cas no es va fer esperar. Miren Azkarate, portaveu de l'executiu basc, va exigir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l'obertura d'una investigació sobre la «vergonyosa» actuació dels jutges implicats en aquest cas alhora que va denunciar que aquest era un calc del cas dels «quatre de Guildford». El PNB va considerar especialment greu que els únics «indicis» que hi havia s'havien aconseguit a través de les tortures i també el fet que els informes policials francesos haguessin tardat més d'un any a arribar a mans del jutge Garzón. Per la seva banda, Joseba Azkarraga, conseller basc de Justícia, va demanar la suspensió cautelar de Garzón, a qui culpa de retenir a la presó els joves sabent que eren innocents. Article d'opinió de l'advocada Amaia IZKO |
|
|||||||||||||||
|
||||||||||||||||
