http://www.estatpropi.cat/
		Ens poden segrestar tres veïns? “Hi ha qui diu que és una bogeria resistir-se al sistema, però el què és una bogeria és no fer-ho” • Mumia Abu Jamal L’abril del 2002 –un mes després que els moviments socials prenguessin els carrers contra l’Europa del capital i la guerra en una Barcelona assetjada policialment- tres joves de Gràcia van ser detinguts per agents de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional. Era el punt i seguit d’un nou muntatge policial dels que han caracteritzat l’etapa Valdecasas, amb més de 700 detencions contra activistes dels moviments socials alternatius i de l’esquerra independentista. Traslladats a la comissaria de Via Laietana, van ser maltracats, agredits i insultats. Les seves cases van ser escorcollades. El Casal Popular de Gràcia també, enmig d’un impressionant desplegament repressiu. La premsa cridava, cofoïa, contra l’estrenat “terrorisme de baixa intensitat”. Però avui encara és el dia que cap dels tres joves graciencs no té cap prova, ni tan sols tan cap indici, en contra seva. Només tenen en contra seva, successius informes policials –cadascun més barroer, inconsistent i farcit d’invencions demostrables- que han provocat que una causa per un pressumpte delicte de danys contra una quarta persona, acabi afectant tot un col•lectiu com l‘Assemblea de Joves de Gràcia, que porta set anys treballant a, per i des de la Vila de Gràcia. No és el primer cop que passa. A Gràcia tampoc. L’assalt il•legal i robatori a la Kasa de la Muntanya, la detenció de dos joves al carrer Gran de Gràcia per aldarulls el 15 de març de 2002 (avui absolts i amb quatre policies encausats per fals testimoni, per mentir) fins a la darrera càrrega policial a la Plaça de la Virreina. Mentre veiem com amics, veïns i companys eren titllats de “terroristes” per una premsa submisa i irresponsable; com els informes policials eren cada cop més desfasats: com s’acreixien imparablement les peticions fiscals....; només van trobar una única sortida: articular un torrent solidari de denúncia que eviti, aturi i capgiri el procés judicial. Pel camí, i aquesta és el nostre objectiu polític, recuperar de l’oblit la memòria de la repressió contra la dissidència política i social dels darrers anys i recordar les barbaritats del Grup VI de la Brigada d’Informació –la guàrdia de korps de Júlia García Valdecasas- i la seva funció política repressiva (minvar, desestructurar, atacar les persones que lluiten per la transformació social). Com a resposta, enfortir la solidaritat antirepressiva i el suport mutu com la única sortida possible quan el Poder ve de front fent de les seves. Absolució tres joves graciencs! No al judici a Madrid!